Carai! “Esperit del 20 de juliol”, “Un abans i un després”… Llegint la notícia m’he quedat de pasta de moniato. Hauré de començar a prestar atenció a aquests festivals, no sigui que a més d’escenificar amb tota la parafernàlia habitual la lleialtat inquebrantable al “projecte” (així, en general) i la unitat de destí en l’universal (del partit que toqui), hi passin coses que afectin els mortals. M’hauré d’esforçar, és clar, ja que estic diagnosticat d’incapacitat genètica per a que aquests discursos em provoquin cap reacció ni endocrina ni exocrina: em semblen estrictament adreçats al consum intern (respondre possibles suspicàcies) i dels mitjans de comunicació (aconseguir-hi un espai). Perquè… què significa lo de “Te queremos [...] pero queremos más a Cataluña y a los catalanes”? o “Quien bien te quiere te hará sufrir”? A mi, quan sento aquestes declaracions d’amor, m’agafen ganes de sortir corrents: millor que no m’estimin tant!!!. D’aixonses…Sí, president.
PD: M’ha entrat un dubte en el que potser podeu ajudar-me… Exactament, què vol dir “Fer de president”?
