Que no m’estimin tant!

Carai! “Esperit del 20 de juliol”, “Un abans i un després”… Llegint la notícia m’he quedat de pasta de moniato. Hauré de començar a prestar atenció a aquests festivals, no sigui que a més d’escenificar amb tota la parafernàlia habitual la lleialtat inquebrantable al “projecte” (així, en general)  i la unitat de destí en l’universal (del partit que toqui), hi passin coses que afectin els mortals. M’hauré d’esforçar, és clar, ja que estic diagnosticat d’incapacitat genètica per a que aquests discursos em provoquin cap reacció ni endocrina ni exocrina: em semblen estrictament adreçats al consum intern (respondre possibles suspicàcies) i dels mitjans de comunicació (aconseguir-hi un espai). Perquè… què significa lo de “Te queremos [...] pero queremos más a Cataluña y a los catalanes”? o “Quien bien te quiere te hará sufrir”?  A mi, quan sento aquestes declaracions d’amor,  m’agafen ganes de sortir corrents: millor que no m’estimin tant!!!. D’aixonses…Sí, president.

PD: M’ha entrat un dubte en el que potser podeu ajudar-me… Exactament, què vol dir “Fer de president”?

El President ha fet de President

Ja hi ha respectats columnistes que arrel del discurs d’en Montilla ahir al XIè Congrès del PSC diuen que ha nascut l’esperit del 20 de Juliol, que hi haurà un abans i un després. ja ho veurem. El que si puc dir és que escoltant els fragments a la ràdio del cotxe aquest matí he pensat que, per fi, el president ha fet de President.

P.S.: davant els rumors que dèien que als actes de l’Ajuntament de Barcelona es serveix champagne francès en comptes de cava català, les meves fonts em comenten que l’Ajuntament sempre ofereix cava català i que, segurament, l’origen d’aquesta confusió es deu a un acte que es va dur a terme en el marc de la fira Bread and Butter. Un dels patrocinadors era una el·laborador de champagne que va regalar la beguda per la cel·lebració de l’acte.